L'estudi geològic d'un lloc és un complex d'estudis que avaluen les propietats del sòl i les condicions hidrogeològiques de la zona. Els resultats de l'estudi serveixen com a base per al disseny, ajudant a evitar errors que podrien conduir a la deformació o la fallada de l'estructura. L'anàlisi inclou l'estudi de la composició del sòl, la profunditat de les aigües subterrànies i l'activitat sísmica. Aquestes dades ens permeten predir el comportament del sòl sota càrrega i desenvolupar solucions d'enginyeria per a una construcció segura.
En quins casos es requereix la geologia del lloc?
Una obra no és només una superfície plana, sinó un sistema complex amb característiques úniques. Ignorar aquest fet provoca esquerdes a les parets, portes deformades i inundacions dels fonaments. Els estudis es demanen no només abans de construir edificis nous, sinó també durant la renovació d'estructures més antigues, quan augmenten les càrregues del sòl.
La geologia identifica els riscos associats amb buits càrstics, esllavissades i nivells elevats d'aigua subterrània. Sense dades precises, és impossible predir el comportament del sòl sota pressió estructural. Per exemple, els sòls argilosos són propensos a l'aixecament per gelades, mentre que els sòls sorrencs són propensos a la subsidència.
A quins objectes s'aplica?
L'escala de l'estructura no importa: fins i tot un mirador lleuger requereix una anàlisi del sòl. Es realitzen estudis per a complexos residencials de diversos pisos, centres logístics, ponts i túnels. Els promotors privats sovint descuiden aquests estudis, però això és un error. Triar els fonaments incorrectes per a una casa rural pot comportar reparacions en només 2 o 3 anys.
La ubicació també afecta la complexitat de l'obra. En zones pantanoses o en vessants de turons, les solucions estàndard no són adequades. Les estructures lineals com ara gasoductes, autopistes i línies elèctriques són un cas especial. Aquí, és important tenir en compte els canvis en el terreny al llarg de tot el recorregut.
Etapes
-
El procés comença amb una anàlisi de dades d'arxiu. Els geòlegs estudien informes sobre llocs adjacents, mapes i historials de terratrèmols o inundacions. Això redueix el temps necessari per al treball de camp, però no el substitueix.
-
A continuació ve la perforació. El nombre de pous depèn de la zona de desenvolupament i de la complexitat del terreny. La profunditat varia de 5 a 30 metres, suficient per arribar a estrats estables. Les mostres de sòl s'envien a un laboratori, on es determina el contingut d'humitat, la densitat i l'agressivitat química.
-
La fase final és el treball d'oficina. Els enginyers preparen un informe amb recomanacions sobre el tipus de fonamentació, el sistema de drenatge i la necessitat de compactació del sòl. Aquest informe és aprovat per les organitzacions de disseny i passa a formar part de la documentació tècnica.
-
La geologia del lloc no és una formalitat, sinó una inversió en la longevitat d'un edifici. El cost dels estudis rarament supera l'1-2% del pressupost de construcció, però evita els costos de remediar situacions d'emergència.